Technology has potential to transform education. For this reason, all governments of developed countries are interested in introducing technology in classrooms.
Firstly, with technology we can expand the education experiences of all our students. These experiences can be more effective and more engaging for students. In others words, children are interested in technology and if we use technology in educational experiences, their achievements will improve.
Secondly, teachers can be connected with other teachers, that is to say they can learn from the experiences of other teachers. For example, if a teacher uses a blog and on this blog, he uploads activities that he and his students do, the other teachers can use them too.
Nowadays, most families have computers at home but some families maybe can't buy a computer because they can't afford to do so. Therefore, these students have a disadvantage.
In my opinion, with technology, teachers have more resources to do activities which are more interesting for students. Talking about resources, what do you think about web 2.0 in education?
De camí a l'escola
domingo, 22 de mayo de 2011
Writings
Dear Ursula,
Thanks for your e-mail and for the information about the course of technology in education. It seems very interesting.
Could you tell me what day it is, when you know?
Ask for your question: I started at school when I was four years old, that is to say I started one year later. It was my mother's decission; she thought that I was too young. In my opinion, it's better to start as early as you can because you can connect with other children and with teachers early. Then, your adaptation to school is faster.
In general, my school experience was very traditional. Teachers were talking all time and the lessons weren't interactive. We used books and worked with book activities.
Best wishes,
Leticia.
Thanks for your e-mail and for the information about the course of technology in education. It seems very interesting.
Could you tell me what day it is, when you know?
Ask for your question: I started at school when I was four years old, that is to say I started one year later. It was my mother's decission; she thought that I was too young. In my opinion, it's better to start as early as you can because you can connect with other children and with teachers early. Then, your adaptation to school is faster.
In general, my school experience was very traditional. Teachers were talking all time and the lessons weren't interactive. We used books and worked with book activities.
Best wishes,
Leticia.
jueves, 28 de abril de 2011
miércoles, 6 de abril de 2011
Why did you decide to become a teacher?
I decided that I want to become a teacher when I was a child. School was the time when I shared my life with my friends, everything was fun and happiness. I think time passed too fast. Later, High School got more and more boring. I think this is the reason that I decided to become an infant school teacher and not a secondary school teacher.
When I grew up, I understood that this profession isn't easy because it has a lot of responsibilities. But it has an important advantage: you can change the future if you educate children to become active and responsible citizens. Then, they will change society.
I think I decided to become teacher mainly for this reason. And to get it, I need to be a good teacher, a teacher who finds new approaches to instill curiosity and engage her students so that they can participate, investigate and have resources to learn.
When I grew up, I understood that this profession isn't easy because it has a lot of responsibilities. But it has an important advantage: you can change the future if you educate children to become active and responsible citizens. Then, they will change society.
I think I decided to become teacher mainly for this reason. And to get it, I need to be a good teacher, a teacher who finds new approaches to instill curiosity and engage her students so that they can participate, investigate and have resources to learn.
miércoles, 12 de enero de 2011
Blocs interessants de mestres en actiu
L'elecció de dues úniques entrades del bloc de Miguel Ángel Santos Guerra ha set complicada perquè totes elles són molt interessants, ja que, habitualment, parteixen d'una situació real i qüotidiana, la qual cosa la fa més propera a qualsevol lector, després l'autor l'encamina cap a on ell l'interessar, per acavar fent una reflexió educativa. Ja he dit que és habitualment, és a dir, no totes les entrades segueixen el mateix esquema, però moltes d'elles sí i, a més, aquestes són les que més m'agraden per la seva reflexió final educativa.
Finalment, he escogit les següents entrades:
http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2010/08/07/hableme-de-usted/#more-984
La situació real de la qual parteix aquesta entrada em sembla ben llamativa perquè és cert que avui dia s'han perdut molt les mostres de respecte. Habitualment, escoltam com un jove parla a una persona major o al seu cap com si fossin els seus millors amics; joves que no cedeixen el seu seient en el bus o, simplement, el pas; el tracte despectiu a els seus pares o avis, als quals deuen el major respecte i la vida.
Podem continuar anomenant infinat de exemples però maï imaginaria el que ha exposat l'autor, que evidencia l'alarmant situació a la qual hem arribat respecte al tema. Després, explica les raons que ell creu que han donat aquesta situació: alguns programes actuals de televisió. I qui no ha pensat alguna vegada, sinó habitualment, en aquesta situació que actualment estam vivint? És aquesta la raó per la qual he escogit aquesta entrada, la televisió és una realitat dels infants i, per tant, una responsabilitat dels pares i mestres. Quan són petits, els pares han de vigilar allò que veuen els seus alumnes i quan són més grans i ja poden escogir per ells mateixos els programes que veuen, els pares i mestres han de saber educar per a que ells siguin crítics per escogir.
http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2010/07/10/por-tres-bragas-un-libro/#more-946
He escogit aquesta entrada perquè té relació amb l'anterior però un poc més ampliada, hem d'educar per ser crítics amb els programes de televisió i també amb la literatura.
La situació real de la que parteix no pot ser més llamativa: "Por la compra de tres bragas, un libro". M'encanta la frase que utilitza Miguel Ángel Santos Guerra: "si la clienta o el cliente paga por lo que realmente vale dinero, le hacen un obsequio de lo que apenas tiene valor. Si se hubiera hecho la oferta opuesta, todo sería más inteligible". Crec que reflexa perfectament allò que podem pensar tots al veure aquesta foto.
També reflexa una realitat: la lectura resulta aborrida per a molts, encara que pugui parèixer impossible per a altres. Pot ser perquè els hagin obligat a llegir llibres que no els han agradat, perquè ningú l'hagi educat per a la lectura: si no saps llegir, si no comprens el que llegeixes, no et pot agradar llegir; perquè davant de tanta oferta literària, ningú l'ha educat per ser crític a l'hora d'escogir...
Aquests són els blocs que he escogit:
Ambdós m'han agradat perquè són d'aula, és a dir, que van penjant durant tot el curs les activitats que van realitzant a classe. Les activitats que realitzen em pareixen interessants, per exemple aprenen les formes geomètriques a partir de quadres de pintors importants i coneguts, els racons, excursions i les assamblees posteriors sobre aquestes, activitats que incloeixen la participació dels pares, visita d'animals a l'aula, assamblees com per exemple "l'hospital", activitats sobre dies significatius com per exemple: nadal, la constitució, dia internacional contra la violència de gènere, activitats per experimentar amb colors, lecto-escriptura a partir de la experimentació amb plastilina, tenir cura de plantes a classe...
Els dos blocs pertanyen a mestres d'infantil.
El primer, a Noelia Martín i el segon, a Carolina.
He de puntualitzar que el que no m'agrada és que són les mestres les que pengen les activitats i els alumnes no hi participen, però pot ser que l'explicació és que encara són massa petits. Però crec que, encara així, podria haver alguna activitat en la que els nens i nenes puguessin participar en el bloc.
Finalment, he escogit les següents entrades:
http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2010/08/07/hableme-de-usted/#more-984
La situació real de la qual parteix aquesta entrada em sembla ben llamativa perquè és cert que avui dia s'han perdut molt les mostres de respecte. Habitualment, escoltam com un jove parla a una persona major o al seu cap com si fossin els seus millors amics; joves que no cedeixen el seu seient en el bus o, simplement, el pas; el tracte despectiu a els seus pares o avis, als quals deuen el major respecte i la vida.
Podem continuar anomenant infinat de exemples però maï imaginaria el que ha exposat l'autor, que evidencia l'alarmant situació a la qual hem arribat respecte al tema. Després, explica les raons que ell creu que han donat aquesta situació: alguns programes actuals de televisió. I qui no ha pensat alguna vegada, sinó habitualment, en aquesta situació que actualment estam vivint? És aquesta la raó per la qual he escogit aquesta entrada, la televisió és una realitat dels infants i, per tant, una responsabilitat dels pares i mestres. Quan són petits, els pares han de vigilar allò que veuen els seus alumnes i quan són més grans i ja poden escogir per ells mateixos els programes que veuen, els pares i mestres han de saber educar per a que ells siguin crítics per escogir.
http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2010/07/10/por-tres-bragas-un-libro/#more-946
He escogit aquesta entrada perquè té relació amb l'anterior però un poc més ampliada, hem d'educar per ser crítics amb els programes de televisió i també amb la literatura.
La situació real de la que parteix no pot ser més llamativa: "Por la compra de tres bragas, un libro". M'encanta la frase que utilitza Miguel Ángel Santos Guerra: "si la clienta o el cliente paga por lo que realmente vale dinero, le hacen un obsequio de lo que apenas tiene valor. Si se hubiera hecho la oferta opuesta, todo sería más inteligible". Crec que reflexa perfectament allò que podem pensar tots al veure aquesta foto.
També reflexa una realitat: la lectura resulta aborrida per a molts, encara que pugui parèixer impossible per a altres. Pot ser perquè els hagin obligat a llegir llibres que no els han agradat, perquè ningú l'hagi educat per a la lectura: si no saps llegir, si no comprens el que llegeixes, no et pot agradar llegir; perquè davant de tanta oferta literària, ningú l'ha educat per ser crític a l'hora d'escogir...
Aquests són els blocs que he escogit:
Ambdós m'han agradat perquè són d'aula, és a dir, que van penjant durant tot el curs les activitats que van realitzant a classe. Les activitats que realitzen em pareixen interessants, per exemple aprenen les formes geomètriques a partir de quadres de pintors importants i coneguts, els racons, excursions i les assamblees posteriors sobre aquestes, activitats que incloeixen la participació dels pares, visita d'animals a l'aula, assamblees com per exemple "l'hospital", activitats sobre dies significatius com per exemple: nadal, la constitució, dia internacional contra la violència de gènere, activitats per experimentar amb colors, lecto-escriptura a partir de la experimentació amb plastilina, tenir cura de plantes a classe...
Els dos blocs pertanyen a mestres d'infantil.
El primer, a Noelia Martín i el segon, a Carolina.
He de puntualitzar que el que no m'agrada és que són les mestres les que pengen les activitats i els alumnes no hi participen, però pot ser que l'explicació és que encara són massa petits. Però crec que, encara així, podria haver alguna activitat en la que els nens i nenes puguessin participar en el bloc.
miércoles, 22 de diciembre de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)